l'altra crisi

Avui us vull fer arribar la columna que Lluís Torra publica a Dossier Econòmic, sota el títol "L'altra crisi" i que fa balanç d'aquelles conseqüències de la crisi que van més enllà de les que ens il·lustra la muntanya russa dels balanços financers. Però millor que sigui ell mateix qui us ho expliqui...

En èpoques de recessió, tothom –el líders d’opinió, els primers– centra les seves anàlisis i opinions en termes econòmics. Tot i que té tota la lògica a favor seu, finalment és només una qüestió matemàtica.

Em preocupa molt més la crisi que sovint s’amaga darrere de xifres i índexs borsaris: la crisi de valors. Sempre s’ha dit que l’escassetat alimenta l’enginy, però, quan aquest s’orienta a esbrinar fórmules i buits legals que permetin ficar cullerada en la situació, la cosa passa de l’estadi de la necessitat al de l’estafa. Que la societat pateixi la pèrdua de valors materials –tot i que significa un greu perjudici per a una gran majoria, a causa de la mala gestió d’una minoria amb pocs escrúpols i d’unes administracions incapaces de controlar les regles del joc– és un fet que ha de fer-nos pensar en un canvi o refundació del model econòmic mundial.

Que la societat pateixi la picaresca dels que tenen una davallada en ètica i valors intentant vendre ERO no justificats, per exemple, o la covardia dels que perden la fe en els seus propis projectes empresarials, no té res a veure amb costos derivats de la situació econòmica. Té molt a veure amb una crisi de valors que per a alguns sembla la gran eina que els evitarà donar la cara amb altres arguments menys solvents. Els valors són l’única via possible per fer-nos esbrinar errors del passat, saber-los acceptar i fer-nos millorar el model amb vista al futur. Crisi, potser sí, però no de valors, si us plau.

lliçons que compten

Gràcies a la generositat d'un bon amic, a banda d'un immens comunicador, vaig poder assistir al HSM Fòrum Mundial de Gestió de Persones, celebrat a l'hotel Hesperia Tower de Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre. En aquest esdeveniment es donaven cita alguns dels grans noms en l'àmbit de la gestió com Àlex Rovira, Jeffrey Pfeffer, Lyn Heward, Stephen Covey i Fred Kofman. Tot i que em va ser impossible assistir a les primeres dues ponències, vaig descobrir dos grans comunicadors que em van causar una magnífica impressió: Lyn Heward, amb una carrera lligada al creixement d'un projecte tan creatiu com és el Cirque du Soleil; i Fred Kofman, creador del Metamanagement i que va teixir una espectacular intervenció al voltant del lideratge i els valors.

Aquest gran comunicador i bon amic em va regalar la possibilitat d'assistir a aquest acte, de sentir paraules inspiradores, i de creure que podem participar en aquelles lliçons de la vida que ell pregona de forma incansable. Lliçons de talent; lliçons de màgia; lliçons de persones, sentiments i desitjos. En definitiva, les lliçons que compten.

i amb ella arribà l'escàndol

Tradicionalment, des de Japó sempre ens han arribat certes tendències cap a formes de fetitxisme que podríem definir, si més no, com a curioses. Ara han fabricat la primera "xicota-robot" per a homes solters, amb unes dimensions astorants de 38 cms. d'alçada, i que surt al mercat amb un preu al voltant dels 120 €. La promoció, fruit de l'esforç dels que sens dubte constitueixen una mostra dels millors experts de marketing mundials, fa recaure l'èmfasi en un eslògan que destaca els grans valors que aporta l'entranyable companya autòmata: "És petita, mamelluda, molt simpàtica i funciona amb piles". Per acabar de rematar tan agosarada mostra d'enginy i sensibilitat, donen un pas més en dir que "besa quan se li demana", i que "no discuteix, no va de compres, i pot repartir targetes de visita, cantar i ballar".

La veritat és que podria esplaiar-me durant una bona estona fent un al·legat de la meva sensibilitat, del meu compromís amb la igualtat de les dones i tota la pesca, però el fet em resulta tan caricaturesc que ho resumiré de forma breu: hauria d'haver estat jove als anys 30...

monkey business

Reprenc el contacte amb una història que m'ha arribat avui mateix. Cada dia ens despertem amb notícies referents a la crisi, a noves devallades en totes les borses mundials, a mesures d'emergència... Però, realment entenem com funcionen les borses i els mercats de valors? Aquesta ironia al voltant d'un negoci de micos em sembla que, com a mínim, pot fer que la inversió d'uns minuts en la lectura ens retorni el benefici d'un somriure.

Una vez llegó a un pueblo un señor bien vestido, se instaló en el único hotel que había, y puso un aviso en la única página del periódico local, en que anunciaba que estaba dispuesto a comprar cada mono que le trajesen por $10. Los campesinos, que sabían que el bosque estaba lleno de monos, salieron corriendo a cazarlos.

El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos de monos que le trajeron, a $10 cada uno sin rechistar. Al cabo de poco quedaban muy pocos monos en el bosque y era difícil cazarlos, por lo que los campesinos perdieron interés. Entonces el hombre ofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez al bosque. Nuevamente fueron mermando los monos, por lo que el hombre elevó la oferta a $25, y los campesinos volvieron a salir a cazar los pocos monos que quedaban, hasta que fue casi imposible encontrar uno.

Llegado este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono pero, como tenia negocios que atender en la ciudad, dejaría a cargo de su ayudante el negocio de la compra de monos. Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió a los campesinos diciéndoles lo siguiente: “Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe compró para su colección. Yo les ofrezco venderles a ustedes los monos por $35, y cuando el jefe regrese de la ciudad, se los venden por $50 cada uno.”

Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles de monos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del jefe. Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe; lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con sus ahorros de toda la vida.

Ahora sí, pueden decir ustedes que tienen una noción bien clara de cómo funciona el Mercado de Valores y la Bolsa…

el tercer lavabo

Fins avui havia sentit a parlar de l'anomenada Tercera Via, però he de reconèixer que l'existència del Tercer Lavabo m'ha deixat completament astorat. En una escola de Tailàndia funciona un lavabo exclusivament destinat als usuaris transexuals, indicat amb el símbol que podeu veure a la dreta. La noticia ens informa que entre el 10 i el 20% del joves tailandesos es senten com a dones atrapades en el cos d'un home. Els andrògins alumnes es sentien coartats en fer ús dels serveis masculins, però alhora incomodaven a les noies si empraven els femenins. La polèmica estava servida...

Tot i que em sembla magnífic que tothom es trobi tan a prop del seu benestar desitjat com li sigui possible, no deixa de sorprendre'm que encara es crein més categories de segregació sexual quan ens omplim la boca parlant de valors com la igualtat, o el fet de saber compartir. Ah, em temo que el somni del Gran Lavabo Únic encara es troba molt lluny, encara que tots els éssers humans tinguem en comú el producte elaborat més enllà d'on l'esquena perd el seu nom; encara que, en posar-me al dia del que diuen alguns en repassar la premsa, penso que potser algun que altre no en té massa clara la direcció de sortida...