Avui us vull fer arribar la columna que Lluís Torra publica a Dossier Econòmic, sota el títol "L'altra crisi" i que fa balanç d'aquelles conseqüències de la crisi que van més enllà de les que ens il·lustra la muntanya russa dels balanços financers. Però millor que sigui ell mateix qui us ho expliqui...
En èpoques de recessió, tothom –el líders d’opinió, els primers– centra les seves anàlisis i opinions en termes econòmics. Tot i que té tota la lògica a favor seu, finalment és només una qüestió matemàtica.
Em preocupa molt més la crisi que sovint s’amaga darrere de xifres i índexs borsaris: la crisi de valors. Sempre s’ha dit que l’escassetat alimenta l’enginy, però, quan aquest s’orienta a esbrinar fórmules i buits legals que permetin ficar cullerada en la situació, la cosa passa de l’estadi de la necessitat al de l’estafa. Que la societat pateixi la pèrdua de valors materials –tot i que significa un greu perjudici per a una gran majoria, a causa de la mala gestió d’una minoria amb pocs escrúpols i d’unes administracions incapaces de controlar les regles del joc– és un fet que ha de fer-nos pensar en un canvi o refundació del model econòmic mundial.
Que la societat pateixi la picaresca dels que tenen una davallada en ètica i valors intentant vendre ERO no justificats, per exemple, o la covardia dels que perden la fe en els seus propis projectes empresarials, no té res a veure amb costos derivats de la situació econòmica. Té molt a veure amb una crisi de valors que per a alguns sembla la gran eina que els evitarà donar la cara amb altres arguments menys solvents. Els valors són l’única via possible per fer-nos esbrinar errors del passat, saber-los acceptar i fer-nos millorar el model amb vista al futur. Crisi, potser sí, però no de valors, si us plau.
En èpoques de recessió, tothom –el líders d’opinió, els primers– centra les seves anàlisis i opinions en termes econòmics. Tot i que té tota la lògica a favor seu, finalment és només una qüestió matemàtica.
Em preocupa molt més la crisi que sovint s’amaga darrere de xifres i índexs borsaris: la crisi de valors. Sempre s’ha dit que l’escassetat alimenta l’enginy, però, quan aquest s’orienta a esbrinar fórmules i buits legals que permetin ficar cullerada en la situació, la cosa passa de l’estadi de la necessitat al de l’estafa. Que la societat pateixi la pèrdua de valors materials –tot i que significa un greu perjudici per a una gran majoria, a causa de la mala gestió d’una minoria amb pocs escrúpols i d’unes administracions incapaces de controlar les regles del joc– és un fet que ha de fer-nos pensar en un canvi o refundació del model econòmic mundial.
Que la societat pateixi la picaresca dels que tenen una davallada en ètica i valors intentant vendre ERO no justificats, per exemple, o la covardia dels que perden la fe en els seus propis projectes empresarials, no té res a veure amb costos derivats de la situació econòmica. Té molt a veure amb una crisi de valors que per a alguns sembla la gran eina que els evitarà donar la cara amb altres arguments menys solvents. Els valors són l’única via possible per fer-nos esbrinar errors del passat, saber-los acceptar i fer-nos millorar el model amb vista al futur. Crisi, potser sí, però no de valors, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada