implicació eterna

La Royal Shakespeare Company ha deixat d'emprar un crani real en la seva representació de "Hamlet", la universal tragèdia del bard immortal d'Stratford-Upon-Avon. El crani pertany a André Tchaikowsky, popular pianista polonès desaparegut l'any 1982, i que va deixar establert en el moment de la seva mort que volia donar la totalitat del seu cos a la Ciència, a excepció del crani; aquest, havia d'anar a parar a la Royal. El motiu, obeïa a la irritació que li produïa veure les representacions de "Hamlet" de la companyia, en les que feien ús d'un crani de plàstic.

La companyia teatral havia mantingut en secret tan peculiar donació durant un temps, sense donar cap explicació sobre la seva procedència. Però, quan es va desvetllar el misteri, van argumentar que la retirarien com a conseqüència de que l'audiència, en saber que era una testa de debò, reaccionava ostensiblement quan el torturat legítim hereu de la corona de Dinamarca, alçant el crani i clavant la mirada en les obscures conques dels seus ulls, s'enfrontava al gran dilema: "Ser o no ser..."

Personalment, estic profundament indignat. Una mostra d'implicació com la del pintoresc pianista que ens ocupa, en la que fa extensiu el seu compromís amb les Arts més enllà de la mort, em sembla que mereix un exercici de reflexió. En temps com els que corren, en els que es demana al mitjà dels mortals que faci esforços pel bé comunitari i que s'apreti el cinturó, exemples com el de Tchaikowsky tenen un valor incalculable; tant és així, que la decisió dels responsables de la Royal em sembla del tot inacceptable.

El dubte que se'm planteja és què pensen fer ara amb el crani de la discòrdia. L'enterraran i prou, sense homenatges a la seva trajectòria? Deixaran de pagar a la Seguretat Social, justificant-se en que són temps difícils i cal ajustar el planter? En faran un trepitja papers o un portaespelmes? Sincerament, he perdut tota la fe en el compromís incondicional i perdurable. Així que ja ho sabeu, per molt que ens venguin la moto de l'esforç i de fer el cor fort, tingueu-ho ben present: no paga la pena que perdeu el cap.