al·leluia!

Fins avui, he estat un home perdut en la nàusea del nihilisme més desangelat i la perdició anunciada, un home destinat a la condemnació eterna sense comodins del públic o la trucada providencial. És per això que encara em tremolen les cames després d'haver llegit que l'Església de la Verge de l'Orgasme, Orgasmens Madonnas Kyrka, ha estat reconeguda per un tribunal suec com a una trosamfund, o comunitat de fe; és a dir, que gaudirà de la mateixa consideració que la resta d'esglésies o cogregacions religioses. El fundador, màxim sacerdot i cardenal de tan sensorial culte és el polifacètic artista uruguaià Carlos Bebeacua, qui explica que fou ungit per la inspiracó divina amb motiu de la polèmica que la seva obra La Verge de l'Orgasme va despertar durant la Expo92, arribant a esdevenir motiu d'aldarulls amb intervenció policial inclosa.

Segons explica aquest singular emprenedor, qui té la residència a cavall entre la localitat sueca de Lövestad i la no menys glamurosa població tarragonina de Reus, no es tracta només de sexe, sinó que l'orgasme és Déu, i com a tal cal que sigui adorat. Puntualitza que es tracta de "l'última sensació de luxuria, que no s'ha de limitar a l'ejaculació, a la que es pot arribar a través de l'art o mirant un paissatge i pensant en ¡wow!".

Tot i el meu entusiasme sincer, i el compromís amb una pràctica disciplinada de recerca i perfeccionament, no sé si estaré a l'alçada del Mestre Bebeacua; la idea d'assolir orgasmes mitjançant la contemplació o l'exercici de l'art, mentre em concentro en la més sonora onomatopeia que pugui concebre, em sembla en el moment actual una fita si més no llunyana. Però sigui com sigui, des d'aquest espai em comprometo a no defallir en l'intent, i perseverar en la recerca d'aquell bé suprem que em faci esclatar en un emocionat "Al·leluia!".