dimarts, 11 de novembre del 2008

la palla a l'ull aliè


Un dia més, l'actualitat econòmica ens aboca a un panorama del tot desolador d'acomiadaments massius i tancaments en tots els sectors. És difícil poder passar de llarg de notícies com l'ERO de Nissan, que preveu acomiadar a 1.680 treballadors abans que finalitzi el 2009, xifra que suposa al voltant d'un 40% del planter dels seus centres de fabricació de Zona Franca i Montcada i Reixac. La indignació per la posició que ha adoptat l'empresa ens arriba a través de tots els mitjans de comunicació, que amplifiquen el clamor popular de protesta.

Tot i ser el primer en defensar els interessos dels treballadors, més que res per allò de ser-ne un, hi ha certes qüestions que cal tenir molt presents a l'hora d'emetre judicis de valor, i armar-nos amb la cassola. D'una banda, sentim a dir que Nissan ha rebut 43 M€ en ajuts durant els últims quatre anys; de l'altra, l'empresa argumenta que els impostos que ha pagat a l'Administració superen amb escreix aquesta xifra. L'Administració ha donat llum verda a l'ERE del gegant japonès per un motiu molt senzill: si no ho fa, Nissan amenaça amb tancar definitivament els seus centres de producció, de manera que el nombre de treballadors abocats a l'atur seria alarmantment perillós.

I és que el problema no és aquest, sinó el fet d'haver abandonat qualsevol aspiració d'esdevenir un país competitiu, fomentant l'establiment de grans corporacions per comptes de potenciar la innovació i la producció pròpia. Resulta més fàcil arremetre contra l'empresa que contra una Administració covarda, més fàcil veure la palla a l'ull aliè que no pas la biga en el propi; si queda algú per les rodalies després de la recessió, si us plau, que s'ho replantegi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada