cortina de fum

Sens dubte, si amb alguna cosa hem estat distrets els darrers dies ha estat amb aquesta mena de sèrie negra de corrupció i espionatge que vénen protagonitzant alguns dels membres del Partit Popular. La llebre va saltar al voltant de la trepidant trama d'espionatge desenvolupada a la Comunitat de Madrid, feu inexpugnable de la intrèpida Esperanza Aguirre, en el sí del propi partit. Però arran del revolt i la polseguera aixecats per tot aquest afer, s'ha destapat un escàndol de corrupció a l'entranyable població de Boadilla del Monte, que ha esquitxat de moment a 37 membres del PP, imputats per l'starlet Baltasar Garzón.

Suborns, prevaricació, tràfic d'influències, estafa... la llista d'ingredients de la trama pressumptament organitzada pels responsables i afiliats populars és digna del millor dels culebrots. Acusacions creuades, converses telefòniques punxades per la policia, dimissions forçades, negacions de la coneixença entre persones que han assisit fins i tot com a testimonis al casament de vàstags d'altres... Tot un exemple de savoir faire i d'enteresa demostrada pels membres del PP, digne de ser citat a tots els centres on es pretengui ensenyar l'ABC de la Comunicació Nefasta (i consti que la referència a les tres primeres lletres de l'abecedari ha estat del tot casual!).

Però com sempre passa en aquesta terra tan pintoresca que descansa sobre la pell de toro, la resposta automàtica és la d'atacar a l'altre per a sortir del fangar. El PP ha tancat files i acusa amb vehemènica al PSOE s'orquestar una conspiració contra la seva formació, en una resposta articulada al voltant de fer el ploricó que em sembla més pròpia d'un pati de col·legi que no pas d'uns representants polítics seriosos. Cert que pot resultar desafortunada i estratègicament nefasta la trobada entre el jutge Garzón i el Ministre de Justícia Bermejo. Però partim de que ens creiem allò tan bonic de la independència entre els poders executiu i legislatiu, o ja podem plegar.

Perquè la qüestió no és si aquest parla amb l'altre, o si els partits es volen boicotejar entre ells, siguin al poder o no; aquest és un joc molt antic i en el que tots hi participen amb més o menys fortuna. El tema és que si s'han presentat càrrecs serà perquè hi ha indicis o proves sobre els que fonamentar-los. Em sembla un exercici de demagògia delirant posar-se a pregonar la teoria de la conspiració mentre un dels propis membres del clan s'omple la boca via telefònica parlant de les quantitats astronòmiques que anaven amunt i avall, i mentre s'amenacen mútuament amb estirar de la manta...

Des d'aquí demano als senyors del PP que facin un esforç per deixar d'intentar emular al mític Charlie Rivel, i que es posin a fer la bugada amb certa humiltat. És vergonyós i digne de les més estrafolàries repúbliques bananeres intentar posar el dit a l'ull de l'adversari per distreure a la parròquia, insultant la hipotètica intel·ligència del populatxo, i intentar fugir d'estudi darrera una cortina de fum. Això sí, d'un fum que prové, com no pot ser d'una altra manera, de fogueres atiades amb els nostres calés.