diumenge, 25 de gener del 2009

una visió

En aquest dies obscurs, en que sembla que l'obamania sigui l'únic motiu d'esperança per a una Humanitat condemnada al suplici del fons d'inversió maniaco-depressiu, el meu mestre, Xavi Wan Kenobi - qui s'entesta a ocultar la seva galàctica ascendència sota el cognom Comas - m'ha fet arribar un text. Unes paraules que m'han recordat que potser no sigui l'amic Mr. Marshall l'únic amb capacitat de sortir del pou, sinó que en nosaltres mateixos resideix la capacitat de reinventar-nos cada dia per a esdevenir una miqueta millors. L'autor és el gran científic i pensador Albert Einstein, una de les figures més destacades de la Història, que tantes paraules sabies va regalar a tantes oïdes sordes; si us voleu apropar al seu pensament, us recomano el llibre Mi visión del mundo, que recull una sèrie d'escrits que, a més d'un, no li aniria gens malament fullejar.

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nacen la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.

Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'. Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.

Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.


3 comentaris:

  1. Saps? Cada vegada que sento que Obama és la gran solució per al món pugen les meves dosis de desesperança... Haver d'esperar que sigui algú que des de l'altra costat de l'Atlàntic hagi de venir a salvar-nos l'existència... I el text d'Einstein és molt bo i té molta raó: moltes vegades som nosaltres mateixos els que ens provoquem les crisis i no fem res per superar-les. Però què passa quan la lluita i el treball dur semblen no portar enlloc?

    Laura

    ResponElimina
  2. I aquella semi-promesa d'actualitzar més sovint? :P

    Laura

    ResponElimina
  3. Dona, no anem tan malament, especialment si ens fixem en el tancament de l'any passat. Perseverància...

    ResponElimina